|
La nit més fosca
Has vist amanéixer, creus que ja és massa tard, és incomparable la vista d’esta ciutat.
Rellotges que giren, que no el deixen descansar, és inútil parar-los, afrontar la realitat.
I si fóra massa tard?
Esta volta tornarem a escalar muntanyes, a creuar els oceans, terres encantades, que no hages de tornar a la nit més fosca, que este no és final, sols un gran inici.
Si ara no, si ara no, si ara no cauràs al fons. Si ara no, si ara no, si ara no estaràs absent.
Comerciants de somnis rondaran al teu voltant, intentant furtar-te tot el que has desitjat.
No mires enrere els precipicis són passat, tanca el ulls, respira, ja arribem al gran final.
I si fóra massa tard?
Esta volta tornarem a escalar muntanyes, a creuar els oceans, terres encantades, que no hages de tornar a la nit més fosca, que este no és final, sols un gran inici.
Si ara no, si ara no, si ara no cauràs al fons. Si ara no, si ara no, si ara no estaràs absent. Si ara no, si ara no, si ara no ploraràs més. Si ara no, si ara no, si ara no et fallaré més.
|
|
Casa als Alps
Despertes, et mire als ulls, veig paisatges oblidats dels quals no voldria tornar, són els que sempre has somniat.
Cicatrius en el teu cos, simulant rius infinits i els llunars al seu voltant creen galàxies sense sol.
Hi ha cometes color roig que no deixen de girar al voltant del teu melic, ells guiaran el camí.
Algun dia tornarem a la casa dels Alps, abandonar la ciutat, respirar tranquil·litat, com quan solíem jugar a ser aus en llibertat, divisant des del més alt la nostra felicitat.
Bufa el vent des de l’oest, espentant l’obscuritat per deixar pas a la llum, la qual il·lumine el futur.
El cansanci acumulat serà el que ens impulsarà per aplegar dalt de tot i cridar: Ja hem arribat!
Algun dia tornarem a la casa dels Alps, abandonar la ciutat, respirar tranquil·litat, com quan solíem jugar a ser aus en llibertat, divisant des del més alt la nostra felicitat.
Perquè esta volta, perquè esta volta, perquè esta volta sí! Serà la nostra.
|
|
Tan diferents
Tu pensaves que érem tan diferents, per menejar-nos per diferents ambients.
Tu ballaves les cançons populars i jo escrivia cançons de desamor.
Però, mira, els dos anem descalçats, damunt les pedres que hi ha de casa al mar i ens agrada quan se n’anem al llit comptar històries de monstres submarins.
Veus? No som tan diferents.
Però, arriba el moment de fer-nos vells, i arribarem al mateix final. Jo seguiré cantant cançons i tu ballant a ritme del Xa xa xa!
Veus com ara ja somniem els dos igualment?, sols calia apostar. I si ara sols podem que acceptar, que no som tan diferents.
|
|
Un lloc màgic
Avui he visitat un lloc que era màgic, hi havia un camí amb llums dins dels arbres i un silenci aterrador.
He vist un gran pardal, la cara de tres bruixes tallades en cristall al peu d’una cascada, em miraven desafiants.
Hi ha tants llocs que no hem descobert, que si busques trobarem, no voldrem tornar ja més. Hi ha milions d’històries que comptar, de llocs que ningú ha estat. que mai podran alcançar.
Hi havia tres gegants, que m’han rebut rient-se, Valquíries fent sonar trompetes desafinades entre llums multicolors.
Quan ja s’ha fet de nit, han arribat dos àngels, portant entres les mans raïm i fulles seques, oferint felicitat.
Hi ha tants llocs que no hem descobert, que si busques trobarem. No voldrem tornar ja més. Hi ha milions d’històries que comptar, de llocs que ningú ha estat. que mai podran alcançar.
|
|
Ballant a l'obscuritat
Tot açò que ens ha passat ens mantindrà desperts per al futur.
Vine agafa'm de la mà apreta fort i no mires enrere.
I els teus ulls i el teu cor que batega accelerat.
I el teu cos i el meu cos quan s'ajunten a l'obscuritat.
La nit observa com ballem mentre t'acarone els cabells.
El moviment és lent i suau i tu et rius quan et xafe un peu.
I els teus ulls, el teu cor que batega accelerat.
I el teu cos i el meu cos quan s'ajunten a l'obscuritat.
I mentrestant et bese el coll, el teu abraç es torna més intens.
Tot el teu cos s'apega al meu, el teu perfum inunda el meu cervell. I
els meus ulls, el meu cor que batega accelerat, i el teu cos, i el meu cos quan s'ajunten a l'obscuritat.
|
